FRANCESC MARSÀ GÓMEZ

Francesc Marsà GómezFrancesc Marsà Gómez (PortbouProvíncia de Girona1924 – Barcelona1998) fou un filòleg llicenciat en filosofia i lletres (Secció de filologia romànica) a la Universitat de Barcelona (1949) i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid (1957) amb la tesis La villa en la toponimia catalana.

El 1948 va emprendre la seva carrera docent a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona com a professor ajudant. El 1959 va ser nomenat professor adjunt del Departament de Llengua Espanyola i el 1972 va passar a ser professor agregat de llengua espanyola. El 1975 va obtenir la càtedra de Gramàtica General i Crítica Literària. Després de quaranta anys de docència ininterrompuda obtingué la jubilació el 1989.

Va compaginar la tasca docent a la Facultat de Filologia amb la docència en el Institut d’Estudis Hispànics, en l’Escola Superior de Relacions Públiques i a l’Escola de Periodisme, totes pertanyents a la Universitat de Barcelona.

Com a investigador, centrà el seu treball en l’estudi de la toponímia, la onomàstica i la etnolingüística produint nombrosos treballs al llarg de la seva carrera. També aprofundí en l’estudi de la lingüística, introduint a la universitat espanyola, junt amb el professor Emilio Alarcos Llorach, els corrents llavors innovadors del estructuralisme i la gramàtica generativa.

Va compaginar la seva tasca docent i investigadora amb càrrecs de gestió i govern. Va ser Secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, Secretari General de la Universitat de Barcelona (1974-1978) i membre del Consell de Rectors de Madrid. També va ser Director de l’Institut d’Ensenyament Mig i Professional de Calella, Director de la Residència d’Estudiants Ramón Llull (1953-1961) i Director del Col·legi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau (1962-1975)

El 26 de març de 1987 va ingressar en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona com a Acadèmic Numerari, a la plaça que havia ocupat el professor Guillem Díaz-Plaja i Contestí (medalla IV), amb el discurs Cap a una etnolingüística catalana. Va ser nomenat Acadèmic Bibliotecari i va pertànyer a la Junta de Govern. A la seva mort, la plaça va ser ocupada pel professor Borja de Riquer.

També el 1987, va ser nomenat Acadèmic corresponent a Catalunya de la Reial Acadèmia Espanyola.

Va ser soci fundador de la Societat Espanyola de Lingüística (1970) i el seu cinquè president (1986-1990).

17-08-2017
Mati
Sol
Tarda
Sol
TMin. 19º | TMax. 33º
18-08-2017
Mati
Sol
Tarda
Sol
TMin. 19º | TMax. 34º