ENRIC CATÀ I CATÀ

Nascut el 1880 a Sant Feliu de Llobregat. L’any 1895 inicià la carrera d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, va obtenir el títol d’arquitecte el 1903 i després en va ser professor.

Les obres que va deixar a la ciutat de Girona són: La fàbrica Regàs i casa pel guarda de la fàbrica, al Pont Major, obra del 1908; del 1912-13 l’edifici de Destileries Gerunda també al Pont Major. Entre 1916 i 1920 va realitzar juntament amb Eugeni Bona l’edifici de Correus de la ciutat a l’Avinguda Ramon Folch i, ja als anys 1922-23 va projectar la reforma del Teatre Albéniz a la Plaça de la Independència de Girona.

Des de l’any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou… L’obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc juntament amb Pedro Cendoya Oscoy. Va morir l’any 1937.