Orígens de Portbou

Al segle XVIII la vall de Portbou -agregada dins el terme de la població de Sant Miquel de Colera-, estava sovintejada, com s’anomena en documents, per “malfactors i contrabandistes”. Només s’hi trobaven com a edificacions, uns quants masos i un parell de barraques al racó de la platja.

En aquest sentit, Portbou, fora dels contrabandistes i malfactors, fou originàriament refugi de pescadors, masovers i pastors. Actualment el “modern” nucli urbà deu en gran part el seu desenvolupament a la creació de l’actual estació Internacional i l’obertura de la línia fèrria l’any 1872.

Cal assenyalar que en el segle X el monestir de Sant Quirze de Colera posseeix el delme del peix i de la terra d’aquesta vall. Un cop es tanca el cenobi de Sant Quirze, aquest dret passa al monestir de Sant Pere de Besalú al segle XVI.

L’any 1802, mitjançant una reial cèdula signada a Aranjuez, l’Abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner, obté el permís per tal de repartir terres de la vall de Portbou. En aquest sentit, els seus objectius eren l’augment de les rendes del cenobi i la creació d’una Marca de terra per tal de lluitar contra els “contrabandistes i malfactors” de l’indret.

1708Portbou

Així a començaments del segle XIX, s’hi estableix un petit nucli habitat. Inicialment aquest petit llocaret depent en tot del poble de Colera del qual se segrega l’any 1885, quan Portbou adquireix la Capitalitat de tot el districte (Portbou, Colera i Molinàs). Colera torna a tenir Ajuntament l’any 1934 i es converteix en municipi independent.

L’origen del nom de Portbou és un tema pendent. El seu vessant més simbòlic es pren dels vaixells de pesca d’arrossegament coneguts com a “bous”. Aquests trobaven refugi dins la badia en dies de temporal de llevant i de tramuntana. L’escut oficial de la vila així ho reflecteix. Malgrat tot existeixen altres hipòtesis com el nom que prenen els penya-segats marins, els “bous” o “baus”. D’aquí el nom del “Bou follit” entre Portbou i Cerbera. També cal considerar el “bous marins”, la foca mediterrània i de la qual queden encara coves amb el seu nom. També trobem indrets i masos com el “Mas de Parbaus”. Tot i això, per acabar, no podem deixar de banda plànols dels segles XV a XVII on trobem la cala de Portbou anomenada de “Port bo”.