Enginyer de ferrocarrils, va ser president de la MZA i te un carrer a Sant Adria al costat de la via del tren.
Nomenat per Claudi Planàs com a director-gerent, va imprimir un impuls tan gran a les obres de construcció que en tan sols dos anys va aconseguir fer realitat la desitjada connexió. El 20 de gener de 1878, es va inaugurar la línia fins a la frontera amb França, i així es va fer realitat el segon enllaç internacional espanyol, aquesta vegada pels Pirineus Orientals.

Joan Deulofeu i Arquer i la marquesina de l’estació de Portbou

L’estació fou edificada el 1929, substituint així la primera del 1870. D’ella en destaca la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construïda als tallers de Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu del Palomar 1827-Barcelona 1910). Torras era conegut com l’Eiffel català pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d’enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre de les Aigües del Tibidabo. Una de les primeres obres que va sortir d’aquells tallers va ser el Pont de Peons de Sant Agustí a Girona pel qual també havia estat proposat l’enginyer Gustave Eiffel. Però el veritable artífex de l’actual marquesina va ser Joan Deulofeu i Arquer. Nascut a Badalona el 1899 que després de fer el peritatge a l’Escola Industrial de Terrassa va estudiar Enginyeria Industrial i als volts de 1921 va entrar a treballar a “Torras Herrería y Construcciones”, un del tallers més importants de Catalunya pel que fa a construcció en ferro. Amb un equip de quatre auxiliars més confeccionà els plànols d’obres com la del Mercat Central de València, el garatge del Monestir de Montserrat, l’edifici de la Telefònica (primer edifici d’estructura metàlica de l‘estat espanyol), el Transbordador Aeri de Barcelona o l’edifici de “la Unión y el Fénix Español”. Però entre tots ells destacà notablement l’Estació de Portbou, situada a la frontera amb França, i per tant, de gran importància i envergadura.
En Joan Deulofeu no només va ser un excel•lent enginyer, el 1934, encapçalant la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, va estar al capdavant de l’Ajuntament de Badalona uns vuit mesos, quan va cessar arran del fets d’octubre en que fou detingut i empresonat al vaixell Uruguai anclat al port de Barcelona que feia de presó, on també hi havia, entre altres destacats dirigents, Lluís Companys. Tres mesos més tard Deulofeu fou deixat en llibertat i al febrer de1936, un cop restablerts tots els Ajuntaments que havien estat cessats durant els fets, va tornar a l’alcaldia però va deixar el lloc voluntàriament al trobar-se afectat per la tuberculosi.
Va ocupar un càrrec molt rellevant dins la Comissió d’Indústries de Guerra però l’adveniment de la Guerra Civil l’envià a l’exili el 1939 primerament a França i després a Bogotà (Colombia) acompanyat de la seva dona. Allà va exercir de professor naval i després en cap del departament tècnic de la fàbrica “Talleres Centrales”, una de les indústries de ferro més importants de Colombia.
El 16 d’agost de 1949 perdé la vida en un accident d’aviació.